L’ESGLÉSIA

ESGLÉSIA S Ll M (resum)   (= presentació de PowerPoint, de 62 MB)

– ESGLÉSIA S Ll M (ext)  (= presentació més completa, de 102 MB)

 *   *   *

L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Jaume Adam i Vidal.

Associació Cultural Vall de Lord i Associació de Turisme Vall de Lord.

 

Podem dividir l’explicació en quatre apartats: Època romànica, època gòtica, segle XVI, i època barroca. De cadascuna d’elles hi trobarem mostres molt remarcables a l’església de Sant Llorenç de Morunys.
ÈPOCA ROMÀNICA (segles XI-XIII)
D’aquesta època data el mateix edifici del temple. No se’n conserva l’acta de consagració, però per altres indicis, cal situar la data de construcció entre 1025 i 1050. En aquell moment la vila de Sant Llorenç encara no existia, malgrat que hi havia poblament dispers estès per la Vall de Lord. La construcció del temple obeí a consolidar-hi un establiment monacal benedictí per tal de contribuir a la cristianització del territori, atreure un major poblament i aportar seguretat  en un lloc estratègic del camí de la sal que anava des de Cardona a la Seu d’Urgell i França.
L’edifici romànic té la forma de planta basilical amb tres naus, destacant l’elegància de les seves proporcions. Fa 25 metres de llarg per 15 d’ample i 15 d’altura. L’amplada de la nau principal és la meitat de la seva altura i el doble de l’amplada de cada una de les naus laterals. Originàriament l’església tenia tres absis, però un d’ells fou enderrocat per construir-hi la capella dels Colls. Per fora, a l’absis central i al mur lateral que dóna als claustres, es veuen arcuacions llombardes. Per dintre, el presbiteri estaria inicialment cobert de pintures, de les que només en queden indicis a la volta de l’absis central, i al primer pilar de la dreta on s’hi veu una pintura referida a santa Caterina,  del segle XIII. Al segon pilar de la dreta, una pedra incrustada, reutilitzada d’una esglesiola preromànica anterior, conté inscripcions incises del segle X.
ÈPOCA GÒTICA (XIV-XV)
La vila de Sant Llorenç es desenvolupà a partir de l’acta de poblament de 1297 pactada entre el comte de Cardona -senyor feudal del territori- i el prior del monestir de Sant Llorenç. L’acta establia franqueses per potenciar el poblament de la nova vila. Aquesta, prosperà  paral·lelament a l’expansió de la indústria artesanal llanera que arribà a ser una especialitat local coneguda arreu. Mostra d’aquest progrés són dos magnífics retaules de començaments del segle XV, conservats encara a l’església.
El primer està ubicat a l’absis lateral de l’esquerra. Està dedicat a Sant Miquel i Sant Joan Baptista i data de la primera meitat del segle XV. La seva autoria s’atribueix als pintors Jaume Cirera i Bernat Despuig. Al retaule s’hi representen escenes relatives a l’arcàngel sant Miquel (al carrer de l’esquerra) i a la vida de sant Joan Baptista (a la dreta), mentre que la part central està coronada per un Calvari, i a sota, una representació dels dos sants titulars del retaule.
El segon retaule -anomenat popularment com del Sant Esperit- està situat a la primera capella de la nau lateral de la dreta. Es tracta d’una obra del destacat pintor Pere Serra, datada al voltant de 1400. El retaule està dedicat a la Pentacosta i a Sant Joan Evangelista, i fou sufragat per una rica família vilatana de mercaders de llana per tal de presidir la seva capella funerària, de la qual n’és visible una lauda sepulcral situada al fons de la nau lateral esquerra.
SEGLE XVI
Fou una època amb forta activitat constructiva al monestir de Sant Llorenç. Al segle XVI s’edificà el claustre i es reformà l’edifici prioral. Les obres deixaren com a testimoni unes ornamentacions fetes de guix, de les quals, avui dia, i fins que no finalitzin les obres de restauració del monestir, només són visibles les que adornen el sostre d’una dependència monacal oberta a la galeria nord del claustre i integrada al museu de la Vall de Lord. Entre els anys  1565 i 1575 fou obrada la sòlida torre-campanar que substituí un antic campanar romànic. També al segle XVI es construïren les dues capelles que donen a la nau dreta de l’església, ambdues amb portalades de guix. La primera de les capelles està decorada amb pintures de començaments del segle XVII, representant motius musicals al·lusius al benefici eclesiàstic del prevere organista de l’església, que residia en aquesta capella.
ÈPOCA BARROCA (XVII-XVIII)
Corresponen a aquest estil, el retaule major del presbiteri, la capella dels Colls i l’orgue.
El retaule major fou fet el 1713 per l’escultor de Vic,  Joan Francesc Morató. Avui dia el veiem incomplet resultat dels estralls que sofrí el 1936. Originàriament comptava amb cinc talles de sants de grans dimensions, avui desaparegudes. Els plafons esculpits que queden actualment, representen escenes de la vida de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat l’any 2013, i des de l’agost de 2014 hi podem veure dues talles modernes realitzades per l’escultor local Sr. Joan Herrada corresponents a sant Josep i sant Benet.
La capella dels Colls constitueix una joia de l’art barroc tardà català. L’ornamentació barroca fou realitzada entre el 1773 i 1784 per l’escultor Josep Pujol. Cinc anys més tard es  finalitzà el pintat i el daurat de tota l’obra. La capella des de sempre ha estat dedicada a la Mare de Déu dels Colls, patrona de la confraria dels Colls, institució benèfica d’origen medieval molt influent a la història de la vila fins al segle XIX. Fou aquesta confraria qui sufragà la capella barroca dels Colls, on hi podem veure a la dreta, el banc que ocupaven els priors. Tot l’espai està decorat amb relleus escultòrics referits a la Mare de Déu, destacant la descripció del Magnificat (sobre el banc dels priors) i de la Salve (a la cúpula central). La capella compta amb un cambril, coronat per una segona cúpula i presidit per la imatge bruna de la verge dels Colls. Aquesta imatge és una reproducció moderna de la que desaparegué el 1936, moment en què també quedà afectada la zona del cambril i el tron barroc de la verge. La devoció a la Mare de Déu dels Colls és una tradició local tant antiga com la pròpia vila. La llegenda situa en temps medievals la troballa miraculosa d’una imatge romànica a les afores de la vila, a la zona del Puit, en un collet rodejat de muntanyes o colls. De l’escenari geogràfic que rodeja el lloc de la troballa  en  prové el nom dels Colls, advocació mariana que s’ha mantingut viva fins avui dia.
Des del segle XV que ha existit un orgue a l’església de Sant Llorenç. El que veiem avui dia,  -d’estil barroc- és un instrument  que disposa de més de 2000 tubs i 34 registres, fet el 1833 pel constructor francès  Onorando  Grinda .  Els estralls de 1936 el deixaren inservible essent recuperat i restaurat el 2004, any a partir del qual és utilitzat tant a la litúrgia com per concerts.

          

Anuncis